- SEGURITAT CIUTADANA

Manuel Latorre i Castillo

Problemática
Des de que en Decembre de 1995 se va crear el Centro de Investigaciones Sociologicas (CIS), este ve fent una serie d'enquestes periodiques d'opinio a on n'ha un tema que mai ha baixat dels tres primers llocs de preocupacio dels espanyols. En son dia per darrere del terrorisme, i hui per darrere del paro i la crisis economica. Pero sempre en un lloc destacat: LA SEGURITAT CIUTADANA o millor dit LA INSEGURITAT CIUTADANA.

A pessar de la demagogia dominant i de lo politicament correcte. Es un fet que la delincuencia i l'immigracio illegal estan estretament relacionades. Aixina ho entenc COALICIO VALENCIANA fins al punt de que la ponencia que yo mateixa vaig defendre en el II Congres Foral del partit, celebrat en el Palau de Congresos de Valencia en Giner de 2007 se titulava precisament: IMMIGRACIO I SEGURITAT CIUTADANA. En este ocasio contem en una estupenda ponencia especificament sobre l'immigracio a carrec de Josue Ferrer per lo que intentare centrar-me en atres aspectes evitant en la mida de lo possible parlar de l'immigracio illegal.

Lo que no podem deixar passar de cap manera es el fet contrastat de que mentres la poblacio immigrant no aplega al 13%, la poblacio reclusa espanyola esta composta en un 60% per estrangers. Evidentment algo no quadra en estes sifres, sifres que venen a confirmar lo que tots sospiten i molt poquets mos atrevim a denunciar: La nefasta politica d'inmigracio que tant el PP en l'etapa de Aznar, com el PSOE posteriorment, han dut a terme. Ells en les seues successives campanyes de llegalizacio indiscriminada i en l'efecte “llamada” que aço a provocat, son els autentics responsables de les enormes bosses de marginalisacio que actualment constituïxen un autentic caldo de cultiu per a les mes diverses formes de delincuencia.

Mes en ya dels problemes especifics derivats de l'interrelacio existent entre l'immigracio illegal i la delincuencia. Espanya es un païs a on delinquir ix relativament barat per lo que tambe deurien afegir als problemes inherents de la delicuencia nacional, el massiu desembarc de mafies estrangeres que han fet d'Espanya en general i de la costa mediterranea en particular el seu centre d'operacions a nivell internacional. Mafies ruses, albano-cosobars, colombianes, italianes... han desembarcar en la Comunitat Valenciana al reclam de la permissibilitat judicial i policial imperant (!Recentment hem pogut vore com un veí de Canals era jujat per defendre's del assalt al seu chalet¡).

Un problema relativament novedos i que genera un greu clima d'inseguritat ciutadana. Localitats com Torrevieja s'han convertit en un clar eixemple de lo que estem parlant. En esta localitat alacantina se contabilisen ya mes delictes per metre cuadrat que en Madrit i la seua provincia. Fins al punt que de les !!75¡ ¡ bandes de delictes organisats detectades en 2008 en la Comunitat Valenciana, !!50¡¡ tenen bases, infraestructures i operatius en Torrevieja. Pero es que en els datos oficials d'apenes un any despres (9 de Novembre de 2009) estes mateixes bandes ya pujaven a !!120¡¡ (480 en tota Espanya )i operaven cada volta en mes poblacions valencianes.

Calitat de vida molt superior a la mija dels països d'orige , el boom urbanistic que tingué tota la costa, un sistema penitenciari molt mes benigne que l'imperant en Rumania, Rusia o Colombia, sumat als problemes inherents de la falta de claritat a l'hora de definir algunes de les competencies dels diferents cossos policials. Tot junt fa que ha dia de hui el fenomen de les bandes organisades estiga llunt de poder-se controlar.

No tan novedos pero igualment preocupant resulta la denominada violencia de generí. Un mal que llunt de decreixer aumenta any darrere d'any (60 dones assessinades en tot 2009 i 25 en no mes el 1er trimestre de 2010). Tambe en aço la Comunitat Valenciana esta entre les primeres. Segon els dats oferits per l'Institut Reina Sofia des de l'any 2000 al 2009 les dones assessinades per les seues parelles son: Andalucia 122, Catalunya 94 i Comunitat Valenciana 91. En termes absoluts, conclou l'informe, este tipo de delictes ha aumentat en dit periode de temps un 17,65%. Una barbaritat se mire com se mire, que l'entra en vigor en 2004 de la Llei de Violencia de Generí llunt de solucionar ha contribuït en gran mida a agravar-ho.
Una llei molt politisa, feta quasi exclusivament per a contentar a les associacions feministes d'esquerres i que ha propiciat un fum de situacions d'injusticia manifesta en multitut de casos. Ya en el moment de la seua aprovacio (28 de Decembre de 2004) el sociolec Armando de Miguel advertia: “ Existe el riesgo de que una ley como esta que se salta a la torera el principio constitucional de presunción de inocencia, acabe convirtiendose en un arma arrojadiza en manos de mujeres sin escrúpulos que la podran utilizar en beneficio propio ó simplemente en perjuicio de sus parejas”.

Si greument procupant resulta la violencia ejercida contra les dones. Igual de .greu l'es quan son menors els implicats, siguen victimes o bochins (algo que cada volta ocurrix en major mida). Els delictes comesos per menors tenen una tendencia molt preocupant en Espanya: Per una banda estos no deixen de baixar (18 en 2007, 15 en 2008 i 12 en 2009), pero al mateix temps son cada volta molt mes greus. En els ultims anys han creixcut de manera alarmant els delictes violents comesos per menors. Cada volta es mes comú vore assessinats, cassos de violencia domestica o agressions sexuals en el que estan implicats menors. En l'any 2009 este tipo de delictes alcança la res despreciable sifra de 232, un 45% mes que en 2008.

Actualment la Llei del Menor fixa en els 14 anys el llimit d'edat per a ser jujat com un menor, siga el que siga el delicte comes. Mentres PP i PSOE se dediquen a tirar-se els trastos entre acusacions reciproques i demandes de dimissio cap al defensor del menor de les comunitats autonomes governades pel contrari, el clima de preocupacio social al voltant d'este tema continua en aument. Casos com el del “Rafita”, “Marta del Castillo” o “Seseña” no fan mes que acrecentar la sensacio del fracas de dita llei. Sensacio que no se correspon en la realitat, ya que la gran majoria d'experts consideren que a dia de hui funciona prou pijor la justicia d'adults que la de menors. Lo que passa es que es molt mes cridaner que un chiquet de 15 anys cometa un crimen que que ho faça un adult I en seguritat ciutadana moltes voltes es tan important les sensacions com els resultats.

Seguint l'anterior reflexio podem convindre que a la majoria de les persones son atres tipo de delictes els que les provoquen mes inquietut. Chicotets delictes que mai (o quasi mai) passen a majors pero que a la llarga acaben creant una sicosis d'inseguritat entre els ciutadans. Chicotets furts, tirons, ayanament de pisos, furtaments de vehiculs, etc. Delictes que en la seua majoria son comesos per immigrants illegals o drogadictes que busquen traure un rendiment economic immediat , encara que siga chicotet. Delictes derivats puix directament de la marginalitat i que escomencen a fraguar-se i finalisen majoritariament en els diferents barris marginals de les nostres poblacions.

Encara que l'actual Delegat del Govern eixira l'atre dia als mijos a dir que els delictes han baixat en la Comunitat Valenciana (callant-se el fet de que se tractava no mes d'un 3%, i de dats referents exclusivament a l'ambit de la Guardia Civil durant el primer trimestre de l'any). Lo que el Sr. Peralta en el seu afany de servir al Govern de Zapatero oblidava era el fet contrastable de que cada volta son mes habituals les escenes protagonisades per les bandes de chiquetes rumanes que assolen les zones comercials de les grans ciutats (que les pregunten las comerciants de Gandia, Alzira, Elig, Castelló o Valéncia), o que no trobara a cap ciutada del nostre Regne que no haja patit un tiró, un furt en sa casa o s'haja trobat que el seu vehicul no estava a on lo havia deixat.

I si les estadistiques baixen. ¿No sera precisament per la constant perduda de credibilitat que les forces policials i judicials venen patint per culpa de l'asfixiant politisacio a la que els han somes tant PP com PSOE?. Si trist i grotesc resultà l'espectacul donat per Peralta i Rita Barbera en els desalojos del Cabanyal, enviant a la Policia Local una i a la Policia Nacional l'atre en ordens no ya diferents, si no inclus contradictories. Pijor resulta encara la lamentable image que estan donant el Tribunal Constitucional (en el cas de l'Estatut de Catalunya) i el Tribunal Suprem (cas Garzón). Les dos maxim orgens judicials al servici dels interessos politics. ¿Com esperen despres que els ciutadans confien en eixa mateixa justicia?
Per si la falta de mijos denunciada pels representats sindicals de les diferents forces policials no fora suficient. Mos troben en una Policia Local a la que els seus mandos politics tenen dedicada quasi exclusivament a ficar multes, convertint-los en autentics recaptadors d'imposts, desaprofitant lo que deuria de ser una autentica Policia de Barri proxima i coneixedora dels problemes reals dels veïns. Una Policia Nacional a la que el Sr. Peralta (sense duptes el pijor Delegat del Govern de tota la Democracia) utilisa com a cos de repressio obedint a criteris politics i no exclusivament de seguritat ciutadana (que s'ho pregunten a les JJGAV). I a una Guardia Civil a la que cada volta li tanquen mes quarters i li donen menys mijos (aixo si els radars per a cobrar multes que no falten). Perque de la ridicula pantomima de Policia Autonomica en la que mos han volgut callar la boca millor ni parlar.

A l'ombra d'esta situacio mos troben en el florecent negoci de les empreses de Seguritat Privades que fan el seu agost a costa de la creixent inseguritat ciutadana. Per lo que al final resulta que els ciutadans paguen dos voltes pel mateix servici. Una per mig dels nostres imposts que mantenen unes forces de seguritat cada volta mes numeroses pero a las que no deixen ser eficaces i un sistema judicial lent i gens fiable. I atra volta, quan en el nostre negoci, la nostra urbanisacio o el nostre pis contractem a una d'estes empreses privades com a unica garantia fiable de seguritat.

Propostes-solucions
No es de rebut que el Govern Autonomic i els Ajuntaments acusen al Govern Central d’algo en lo que ells tenen bona part de competencies i de responsabilitats, practicant tambe en este tema el joc del viticmisme que tan bon resultats electorals l'ha donat al PP. La falta d’efectius en els cosos de seguretat, la falta de vehiculs i d’instalacions, l’insatisfaccio dels agents, la descordinacio, el nepotisme... Son en la gran majoria dels casos responsabilitat directa de la Generalitat Valenciana.

Des de COALICIO VALENCIANA entenen que tots i cadascú d'estes qüestions tenen solucio. Una solucio que passa principalment per que els responsables politics facen les coses com Deu mana, deixant de utilisar tant als diferents cossos de seguritat com a la justicia per als seus fins partidistes i ficant-los d'una volta i per totes al servici del ciutada.

Des de COALICIO VALENCIANA creguen que se conta en els mijos necessaris per a conseguir que les nostres ciutats i pobles siguen llocs mes segurs i que l'unic que falta es la voluntat politica de fer-ho. Per lo que hui vos presente davant d'este VI CONGRES una serie de propostes para la seua aprovacio en materia de Seguritat Ciutadana:

Bandes Organisades: Al tractar-se d'un `problema relativament recent i en modus operandi totalment desconeguts (vos recomane que lliscau l'ensaig sobre la Camorra del periodiste italia Roberto Saviano i voreu el complexe i diversificat mon que les mafies han creat al voltant del crimen organisat) se necessiten mes efectius i millor formats dedicats exclusivament a la persecucio d'este tipo de delictes. Escomençant per l'unificacio de les diferents Brigades d'informacio que actualment funcionen de manera independent i totalment descordinades. Aixi mateixa i al tractar-se majoritariament de bandes integrades per extrangers, aboguen per l'immediata expulsio de tots els detinguts que se troben en situacio illegal per a que complixen les penes impostes en els seus països d'orige.

Violencia de Generi: Doten d'una volta d'autentic contingut constitucional i de les mínimes garanties processals a l'actual llei o deroguen-la per ineficaç. Cal invertir mes recursos en mijos de prevencio ( El Mimisteri d'Igualtat reconeixia el passat 29 de Març que en tota Espanya no mes existien 3.000 pulseres per a maltratadors i que d'estes asoles el 9% funcionaven!! ) i menys en anuncis que a soles servixen per a donar treball als actors amics de ZP.

Llei del Menor: No creguen que, tal i com ha propost el PP, se dega baixar l'edat penal als 12 anys. Des de COALICIO VALENCIANA aposten per deixar-la com esta pero aplicant-la be i dotant-la dels mijos necesaris, en la llinea de, entre atres, el Juge de Menors de Granada, Emilio Calatayud, que aposta clarament per “sentencies que primen l'educacio front als castic i la perduda de llibertat dels menors”. Al mateix temps que s'endurixen les penes per als delictes mes greus.

Chicotets Delictes: Es necessari que la reincidencia se contemple com una acumulacio de delictes en tota la seua quantia i per tant penes que per si mateixa no representarien molt de castic si que ho farien per l'acumulacio de les mateixes. D'esta manera deixarien d'escoltar tots els dies en els mijos de comunicacio casos de chicotets delinqüents detinguts mes de 100 voltes en un any. I aixina tambe seria posible aplicar l'inmediata expulssio dels delinqüents illegals.

Trafic de Drogues: Els ajuntaments no poden continuar desplaçant el problema d'un barri a atre sense donar-li cap solucio perque l'unic que conseguixen es escampar l'nseguritat ciutadana que ineludiblement acompanya als nucleus de venda de droga per tota la ciutat. Des de COALICO VALENCIANA consideren intolerable que s'utilise el problema de la droga com instrument politic per a degradar certs barris abans de poder especular urbanisticament en ells, tal i com se ha fet en El Cabanyal.

Policia Local: Dotar-la dels mijos necessaris per a que puga ser una autentica policia de barri. Ampliar les actuals plantilles que estan molt per de baix del ratio europeu policia/ciutada. Aumentar les seues competencies per a que per eixemple puguen actuar de paisá en l'erradicacio del trafic al menudeig de droga en els barris. Volem que siga la Generalitat Valenciana la que convoque les places per a la policia Local i no cada Ajuntament per aixina erradicar els casos de nepotisme i enchufisme que se donen actualment, sobre tot en pobles chicotets. Unificar al maxim els sous per a frenar el continuo trasllat d'efectius que dificulta l'intengracio dels policias en els ciutadans. Que desapareguen els cupos de multes que actualment tenen que cobrir els policies locals i que els esta convertint en mers recaptadors d'imposts.

Policia Foral: Es necesari crear una Policia Foral Valenciana dependent directament de la Coselleria de Justicia e Interior per a que en unes competencies especifiques complemente i ajude a les policies ya existents. Des de COALICIO VALENCIANA no volen una policia mes, que duplique competencies i gastos, la nostra proposta es la de creacio d’una autentica policia autonomica proxima i coneixedora de la problematica diaria dels nostres ciutadans que puga actuar alli a on atres no arriben.

Policia Nacional. Davant l'asfixiant politisacio a la que l'actual Delegat del Govern ha somes en els ultims anys a este cos, es necessari que el maxim responsable policial siga un Comisari de carrera i no un comisari politic, per tal de garantir que els criteris que prevaldran sempre a l'hora de prendre decisions seran els professional i no els politics, tal i com ara ocurrix.
Guardia Civil: A diferencia de vascs i catalans, mosatros no volen que la Guardia Civil se vaja dels nostres pobles, aeroports i ports. Volem que la benemerita siga una policia moderna, desmilitarisada i que se complemente en els atres cosos de seguritat per a actuar alli a on atres no apleguen.

Es en estos punts basics i en el desenroll dels mateixos es des de a on COALICIO VALENCIANA vol consolidar una Seguritat Citudana real, palpable en el dia a dia dels ciutadans que faça els nostres pobles i ciutats llocs mes segurs per a viure i conviure.