VI CONGRÈS FORAL DE COALICIO VALENCIANA. Valencia 22 de Maig de 2010. Hotel Valencia Palace.

Pagina oficial del VI Congrès de Coalicio Valenciana. Edicio provisional. Pendent d´incorporar ponencies territorials i comarcals. Pendent de correccio.

miércoles, 12 de mayo de 2010

- SITUACIO POLITICA DEL VALENCIANISME EN CASTELLÓ

Jose Vicente Guinot Aledo

Bon dia a tots.

Quan l’amic Manolo Latorre me va cridar per a fer una chicoteta exposicio de la situacio política en la provincia de Castello en este congres de Coalicio Valenciana, vaig tindre una serie de sentiments encontrats.

Per una part, una alegria, perque, a pesar de que estic apartat de la política des de les pasades eleccions autonomiques, per una serie de qüestions que ara no venen al cas, el cuquet eixe del que se sent valencià i valencianiste sempre està ahí, en ganes de fer coses, aixina que, encara que me va costar decidir-me, finalment li vaig dir que sí, que si podia estaria aci.

Per atra part, un sentiment de tristea, perque, a fi de conters, si la cosa estiguera mijanament be per a mosatros, hui, aci, tidria que estar algun concejal dels que el valencianisme deuria tindre repartits per la provincia de Castello, i no deuria fer falta cridar a Jose Guinot per a parlar de la situacio política en la provincia.

Pero be, anem per parts:

En primer lloc parlarem del PP. Es el partit que domina completament la política en Castello, no nomes a nivell provincial, sino tambe a nivell local. La gran majoria de les grans poblacions de la provincia estan governades pel PP, i la gran majoria tambe en majoria absoluta.

Es una situacio pareguda a la que tenim en tot el Regne, encara que posiblement algo mes acentuà degut a eixe control que eixercis Carlos Fabra.

Podriem parlar de moltes coses sobre el PP. Podriem parlar sobre les imputacions de Fabra, lo mateix que podem parlar de Camps i de molts atres, pero per a fer un análisis profitosde la situacio, considere que es millor fixar-se en lo que els contraris estan fent be.

I estan fent be moltes coses (si lo que vols es ser el partit que mane, siga com siga i a costa de lo que siga, clar).

Lo primer que fan be es que tenen un lider clar, tant a nivell nacional, com a nivell provincial, i que son un cos unic i, lo que es mes important, son un cos unit. Aixo fa que quan se arriben els moments roïns, per eixemple el cas Fabra, que tants anys porta en els jujats o ara el cas dels trages de Camps, la orden siga molt clara, tots a tancar files i avant.

Ademes, durant els ultims anys, el PP ha sabut centrar els seus discursos en els temes claus que l’interesen a la gran majoria de la gent; els temes economics, socials... i han sabut tambe combinar-los, en moments puntuals, en temes que ells i, per mal que mos sapia, la majoria de la poblacio, consideren de menor importancia, com eixos homenages a la Senyera que fan o tots els recursos que s’atrevixen a presentar en contra de que s’accepte el titul de filología catalana per a donar classes de valencià, quan son ells mateixos els que ho han oficialisat en la creacio de eixa asquerosa AVL.

Totes estes coses, combinades en una gran facilitat per a publicitar tot lo que fan, els dona unes eleccions darrere d’atres la majoria absoluta, que a fi de conters es lo que busquen, perque aixina es més facil viure del cuento i colocar a uns quants vividors de la política més.

El PSPV, per la seua part, es tot lo contrari. No troben un lider carismatic de cap de les maneres i la seua política, totalment allunyà de les necessitats i dels sentiments de l’electorat fan que una vegà darrere d’un atra acaben fracasant en les eleccions.

Normal, es imposible que guanyes unes eleccions en valencia quan te lleves una part dels posibles vots defenent qualsevol activitat que tinga que vore en catalanistes, defensa de l’unitat de la llengua i totes eixes histories.

Pero ademes, el PSPV se lleva una part important dels vots en la postura que adopta de sempre defender lo que diu Madrit, i per tant en que sempre va en contra dels interessos dels valencians. I aixo el PP ho aprofita en temes tan evidents com la defensa del trasvas de l’aigua, per eixemple.

Per aixo, la situacio del PSOE en la provincia de Castello es la de estar en l’oposicio, en minoria, en la majoria dels ajuntaments importants, excepte alguna honrosa excepcio.

Sobre els demes partits, hi ha poc que dir. Tant EU, com el BLOC, no son més que partidets residuals, que tenen una representacio molt llimità en numero de concejals.

Al final, se llimiten a participar en els plenos municipals i a apareixer en prensa, aixo sí, perque qualsevol articul o activitat que tinga que vore en estos partidets o les seues associacions satelits, solen ser “molt interessants” per a la prensa de Castello.

¿Eixemples?. Hi ha molts, i els coneixeu tots. Correllengües, aplecs...

... i lo millor de tot es que al final, totes estes activitats, totes estes actuacions en les que se despilfarren els diners publics, nomes servixen per a donar-li un grapadet més de vots al PSPV, i no a EU o al BLOC que, unes eleccions darrere d’atres, van perdent representacio.

I per fi arribem a lo que mos interessa. Coalicio Valenciana o el moviment valencianiste en general.

Si he parlat de “partidets” referint-me al EU o al BLOC, que vaig a dir de CV...

CV té nomes un concejal en la provincia de Castello, i està en Burriana. El saldo no es molt positiu, ¿no?. Aixo si, per lo menos podem dir que el concejal de la poblacio més gran (i en diferencia) a on CV té representacio el varem traure mosatros, i possiblement haguerem tret el segon concejal de no ser perque en les eleccions locals Burriana se va presentar tambe UV que, encara que va quedar molt llunt de traure representacio, mos va llevar eixos vots que mos feen falta.

Hui, que estem aci, tancats, parlant entre mosatros per a vore com estan les coses i quin es el cami pel que volem anar, es una bona oportunitat per a ser critics en mosatros mateixa. Molt critics.

Perque es evident que algunes coses les hem fet be, pero tambe es evident que hem fet moltes coses molt malament.

I no parle nomes de ara, i de CV, sino des de fa molt de temps i del moviment valencianiste en general.

I, com de pegar-mos palmadetes en l’esquena i de di-mos lo bonicos que som sempre estem a temps, vaig a referir-me nomes a totes eixes coses que hem fet malament.

En primer lloc, des del punt de vista social, hem deixat que el PP, en atra de les seues bones actuacions (per als seus interesos, clar), ha conseguit desmontar el nostre moviment. El PP ha conseguit, en un treball de anys, que la provincia de Castello siga “anti” tot lo que vinga de Valencia. Parle en general, clar, perque hi ha excepcions. I d’esta manera han conseguit que la nostra gent es trobe molt a soles en els seus pobles.

Ademes, han conseguit que l’associacio més important del valencianisme en Castello, la Cardona Vives, acabe per ser una associacio que edita una revista i que fa una serie de actuacions, com conferencies, excursions, etc. etc...

...pero totes eixes activitats nomes arriben als seus socis. I aixo no aprofita per a res, perque les actuacions se tenen que fer en el carrer, que es a on se toca la conciencia de la gent. El carrer es a on estan les persones que volem que canvien de forma de pensar, el carrer es a on està la gent a la que hi ha que explicar-li que el PP i el PSOE els estan enganyant.

Antigament se deia que “Roma no paga a traidores”. Roma pot ser que no, pero el PP sí. Per aixo hui la Cardona Vives es una associacio que té un president, Gonzalo Romero, que es concejal pel PP en l’ajuntament de Castello, i que recibix unes subvencionetes tots els anys. I a canvi d’aixo, està dormint, i no lluita.

Desgraciadament aço no es nou, perque no crec que faja falta que vos recorde casos similars que tenim aci, tant de persones com d’associacions... ¿no?

Enrique Esteve i el seu Lo Rat Penat..., la RACV i els seus academics que tambe ho son de l’AVL..., Jose Maria Chiquillo..., Giner... tots “grans valencians”... tots “grans valencians” pero nomes de boquilla, perque despres, mentres tinguen el bolsillo ple, lo demes els importa... pero menos.

Pero no parlem més d’esta gent i centre-mos en lo que mos importa. La nostra situacio actual. I els erros que varem cometre per a arribar hasda aci.

Un atre erro del moviment valencianiste va ser creure que teniem un partit important que mos representava. Aixina que, despres d’aquell “pacto del pollo” de UV, arribaren unes eleccions en les que se situaren en llocs importants a persones que eren de tot menos valencianistes, i aixina anaren. Desastre total. I tots eixos que abans estaven dins de UV van desapareixer. Normal, qui s’arrima per a vore lo que pot traure, si veu que no pot traure res, desapareix.

I els que quedaren, que eren els que realment eren valencianistes, no estaven preparats per a fer-se carrec de eixe partit, perque en el seu moment no se’ls havia donat la responsabilitat i la representativitat que els corresponia.

El problema fonamental es que no hem depres la lliço. En les ultimes eleccions CV va voler fer una campanya a l’estil dels partits grans. En menos diners, pero a l’estil dels partits grans.

En lloc de ser conscients de que lo que hem de fer es anar escampant-mos poquet a poquet, com si fora una taca d’oli, volem que arriben unes eleccions i traure 100 concejals, i aixo no pot ser, perque no tenim una base social suficient com per a conseguir eixos resultats.

Aixina que tornem a caure en el mateix erro. I tornem a dur-mos un atre gran disgust. Molts, i molts d’eixos estem aci, ademes del disgust perguerem moltes hores de son, treballarem moltes hores i mos costà alguns diners.

Cada u va aportar lo que va poder. Alguns, com es el cas de Juan, a lo millor una miqueta massa i tot, i les eleccions li costaren ademes de les hores de son, i de les hores de treball, una enorme cantitat de diners.

Per tant, crec que es hora de que mos donem conter d’una vegà per totes de que realment som poquets, i damunt estem dividits i mal avinguts.

I en la meua opinio es hora de que tots fem un esforç, per a ser capaços d’assentar-mos en una taula i parlar, i reconeixer que som un moviment chicotet, pero que podem convertir-lo en un moviment gran sempre i quant anem poquet a poquet, sense preses pero fent les coses be, aportant lo que se puga pero sense personalismes i, sobretot, tornant a guanyar el carrer per a crear tot eixe moviment social que servixca de base per a un partit politic fort i valencianiste.

Estic convençut de que les proximes eleccions no son les nostres. Hem de treballar pensant en que anem a conseguir uns resultats humildes, pero pensant en que, a les proximes, la cosa anirà molt millor.

Segurament hi ha coses en les que estic equivocat, pero espere per lo menos haver aportat alguna idea positiva.

Gracies per donar-me la possibilitat d’eixir aci a expresar les meues opinions, i gracies a tots per estar aci i mantindre viva la flama del valencianisme.

VIXCA VALENCIA!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.