VI CONGRÈS FORAL DE COALICIO VALENCIANA. Valencia 22 de Maig de 2010. Hotel Valencia Palace.

Pagina oficial del VI Congrès de Coalicio Valenciana. Edicio provisional. Pendent d´incorporar ponencies territorials i comarcals. Pendent de correccio.


martes, 11 de mayo de 2010

- L'IMPORTÀNCIA DE LA LLITERATURA ESCRITA

Joan Benet Rodríguez i Manzanares

La lliteratura per definició, és l'art que utilisa com a mig d'expressió la llengua, és per este motiu que tota comunitat de persones constituïda com a tal, fa us d'un sistema verbal, i casi sempre, d'alguna forma d'escritura en la que poder expressar les idees i que estes puguen perdurar en el temps, ya siguen els seus coneiximents científics, les seues lleis o qualsevol atre tipo d'art escrit, com novela, ensaig o una simple publicitat.

Des del principi dels temps, totes les comunitats humanes, han plasmat gràficament les seues inquietuts, i aixina ho manifesten els dibuixos que es troben en multitut de coves, a on es recreen eminentment escenes de caça. En el nostre regne de Valéncia tenim multitut d'eixemples, sent les Coves de Bolomor, al surest de Tavernes de la Valldigna, un dels més grans jaciments humà i gràfic del nostre regne.

Des d'estes primitives formes d'expressió, l'home com a espècie ha donant forma als dibuixos que representaven les seues idees, acomodant-los a les paraules que verbalment pronunciaven, conseguint depurar-los fins a aplegar a les escritures per mig de dibuixos com l'egípcia, per mig de ideogrames com la japonesa, per mig de cons com la sumèria. Aixina, l'home en el seu afany de plasmar tot quant volia transmetre als seus contemporàneus, feu possible que pugam saber de moltes cultures desaparegudes llegint o interpretant els seus sistemes gràfics, puix d'una atra manera ho haguérem pogut conéixer els alvanços i guanys d'eixes cultures. No hem d'oblidar que fins al 18 de juliol de 1877 en que Thomas Alba Edison inventà el fonógraf, no poguérem fruir de gravacions de veu i fins ad eixa data a soles les representacions gràfiques nos parlen d'époques remotes.

En el pas del temps, els ideogrames i cons donaren pas a unes atres maneres més elaborades d'escritura, els silabaris i posteriorment els alfabets, base en la que s'han fonamentat llengües tan importants a nivell mundial actual com la valenciana o la castellana per eixemple, o també algunes llengües mortes com el llatí. Els alfabets, base en la que se sustenta la llengua valenciana, és la manera més senzilla jamai creada per l'home per a poder representar idees de manera escrita i aixina poder transmetre les idees i pensaments els uns als atres.

Gràcies a l'escritura per mig dels alfabets, els estudiosos i erudits, pogueren plasmar, unes idees que foren transmetent-se de generació en generació per a que les venidores no degueren d'iniciar les seues investigacions des de zero i aixina posseir un bagage cultural cada volta més ample en el qual assentar unes bases d'estudi i a partir d'elles continuar els mateixos i aixina alvançar com ho hem fet en tots els camps. Mai haguérem pogut alvançar en cap aspecte si totes les generacions haguérem degut començar de zero o transmetre les idees verbalment, puix esta manera de transmissió sempre està subjecta a la memòria de quí transmet d'idea i a la capacitat de memòria de qui les rep, podent deformar-se o perdre's les idees entre una transmissió i la següent.

Actualment no es concep cap idea o pensament que marque el present, descriga el passat o puga influir en el futur, que no es trobe escrita, de fet, la gran ambició de tot científic és publicar algun genial artícul en la revista especialisada del seu sector, per a que tota la comunitat d'estudiosos d'eixe tema i tot lo món en general, puguen conéixer dels seus estudis, treballs i conclusions.

Pero no a soles el camp de l'erudició o els estudis científics es beneficien de les bondats que l'escritura ha oferit des de sempre, puix hi ha un ample sector que tradicionalment ha reclamat el seu espai en el món de les lletres en una força impressionant, la lliteratura de l'oci. Sí, les noveles, els poemes, els contes, els relats... han sigut des de sempre una manera de transmetre, ya no a soles cultura, sino tota l'imaginació, el terror, luxuria, amor o poder cultural i intelectual de cada época, de cada generació, o de cada territori... De fet, el gros de les vendes de lliteratura escrita en tots els països i en totes les époques, correspon a la ficció, a les noveles, puix per a molts de mosatros la llectura és una vàlvula d'escap molt important.

La lliteratura d'oci és la que sol marcar la diferència i importància entre les llengües i no la lliteratura científica o erudita. Tots sabem que la llengua valenciana fon la primera llengua romanç que tingué l'honor i el privilegi de conseguir un Sigle d'Or de la seua lliteratura, en el sigle XV, el qual fon conseguit per obres i autors de lliteratura d'oci com el Tirant Lo Blanch de Joanot Martorell o el Vita Christi de Sor Isabel de Villena, encara que este últim té connotacions religioses. Pero lo que realment no hem d'oblidar és que si no s'hagueren escrit en paper, no haguérem pogut fruir d'ells més 500 anys després, puix transmesos oralment s'hagueren perdut molts passages i desvirtuats alguns atres.

Coneixent l'importància que té la lliteratura impresa, estem en condicions de traslladar eixa importància a l'época actual, en la que Internet, una ferramenta cada dia més florent a tots els nivells, nos conduïx a un món d'escritura efímera, puix tots els dies naixen i moren multitut de pàgines en la Ret, de les quals al desaparéixer queda molt poc o cap rastre d'elles i del seu contingut. Ademés en no poques ocasions, Internet mos oferix una calitat mot a prop de lo mediocre, puix qualsevol pot escriure tinga o no aptituts per ad allò, favorint que la seua informació aplegue a ser enganyosa o simplement mentira, com ho demostren la multitut d'escrits que manipulen les tradicions, arraïls i costums del regne de Valéncia. D'una atra banda, l'informació en Internet està condicionada per uns aparats, els ordenadors o similars, puix sempre fan falta per a poder llegir les informacions dels seus archius, quan pel contrari la lliteratura impresa en paper es llig per sí mateixa sense necessitat de cap instrument que no siga el propi soport en paper.

Una cosa que no podem ficar en tela de juí és l'importància d'Internet com a mig de transmissió ràpit de senyes en tots els aspectes, pero en canvi l'efecte perdurable de l'informació en la Ret, és molt qüestionable. És per este motiu que la lliteratura científica seguix tenint la seua base imprescindible en les revistes impreses en paper de cada sector i estes seguixen sent reconegudes a nivell mundial. La lliteratura d'oci no sol trobar en Internet el seu lloc més idòneu, ademés, penseu que si Joanot Martorell haguera publicat el seu Tirant Lo Blanch en Internet, ara mateix segurament no podríem fruir d'ell.

Ademés, en l'actualitat hi ha un catalisador per a valorar l'importància de la lliteratura escrita, el Còdic ISO. Qualsevol llengua del món, sempre que políticament no estiga sent absorbida per una llengua veïna sense cap valor cultural, pero recolzada per molts diners institucionals, com li està ocorrent a la llengua valenciana, pot solicitar un còdic ISO, el qual actualment ho constituïx el ISO 3, sent este un còdic de tres lletres pel mig del qual s'identifica i reconec una llengua en concret, pero per a que l'organisació ISO concedixca el còdic a una llengua, esta requerix complir diverses premisses imprescindibles. Una d'elles és que la llengua tinga parlants naturals, és dir, que siga llengua mare d'un poble, i lo que és més important per ad esta ponència, que disponga de lliteratura impresa en paper, que disponga d'un mínim de llibres impresos en paper que poder aportat junt a la documentació de solicitut de còdic.

En este punt vullc fer notar que l'organisació ISO no solicita una Uep, uns llibres electrònics o qualsevol atre text en soport òptic o magnètic, lo que solicita són llibres impresos en paper, no accepta cap atre soport que no siga lliteratura impresa en paper.

El paper seguix sent el vehícul en que encara en els nostres dies, en plena era de l'informàtica, deuen expressar-se totes les nostres inquietuts de qualsevol tema que fora, per a que siga considerada lliteratura. De fet una llengua es pot considerar morta, no a soles quan pert tots els seus parlants, evidentment, sino quan no té producció lliterària impresa. Una llengua que estiga viva a nivell de parlants si no té producció lliterària impresa, simplement, està morta, puix res quedarà d'eixa llengua per a les generacions venidores i si estes no coneixen eixa llengua per transmissió oral, quan el seu últim parlant l'haja deixat de parlar, podrà considerar-se com una llengua que mai existí, puix no haurà vestigis d'ella. Aixina que podríem considerar que l'importància de la lliteratura impresa en paper es tal i tan vital per a tota llengua, que sense ella, qualsevol llengua es pot considerar una llengua morta.

Com anècdota podríem citar el cas del llatí, llengua morta oficial en la Ciutat del Vaticà, encara que en ella es parla l'italià, pero que a pesar de ser una llengua morta, té més lliteratura escrita actualment, que moltes de les llengües vives actuals.

Des d'esta tribuna desijaria deixar constància de l'imperiosa necessitat de publicar en llengua valenciana en tots els aspectes i àmbits imaginables. Els primers eixemplars igual no tindrien massa resò a nivell de vendes, pero a mida que el potencial comprador anara prenent consciència de que pot trobar llibres en valencià que parlen d'història, de física, de dibuix... o be noveles de misteri, d'amor, de ficció... o qualsevol tipo d'ensaig, còmics o inclús la publicitat a qualsevol nivell, el mateix públic reclamaria més producció lliterària en valencià, i esta és una de les qüestions vitals per a la supervivència de la nostra dolça llengua valenciana i que tots deuríem tindre present i assumir com una faena a realisar, puix som molts els valencians que estem àvits de llegir en valencià qualsevol tipo de lliteratura i d'omplir les nostres estanteries en llibres escrits en valencià i que esta producció comprenga tots els aspectes del saber humà, puix si no conseguim una producció lliterària mínima impresa en paper tots els anys, la llengua valenciana estarà condenada a morir en un futur, pero no per falta parlants, sino per falta d'un rastre històric que deixar als nostres fills.

També hem de considerar que la llengua valenciana és una llengua volguda pels seus parlants, sense necessitat que cap govern multe a ningú, imponga res a la força o maltracte de cap de les maneres als seus propis parlants. La llengua valenciana fluix des de lo més fondo de mosatros mateixos, i la lliteratura escrita deu ser un fidel reflex dels nostres sentiments, de la nostra tradició clàssica i de les nostres necessitats. Aixina que os convide a tots per a conseguir una producció lliterària escrita a nivell de qualsevol llengua moderna i viva, be siga escrivint si és el vostre cas o be siga recolzant a qui escriu. Que segur és el cas de tots.

Llengua valenciana, patrimoni de l'humanitat.

1 comentario:

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.